Escola d'estiu PSC Baix Llobregat

Els dias 19 i 20 de juny hem gaudit de dues jornades de l'escola d'estiu del PSC del Baix Llobregat. Ha estat les meves primeres jornades de l'escola des que milito en el PSC i han estat realment interessants. Interessants pel tema a tractar, "la innovacion". Un tema que connecta amb la necessitat de buscar noves idees o millor dit, noves formes d'aconsseguir les idees d'igualtat , d'oportunitats, de sostenibilitat, de tenir una vida digna. Buscar la forma de sortir d'aquesta crisi, que ja no és possible amb una volta a l'estat anterior, el qual, s'ha vist inoperant per a assegurar un nivell de vida digne, amb oportunitats i sobretot amb futur per a totes i cadascuna de les persones. S'han escoltat ponències positives i constructives, no s'han perdut en teorias sobre qui provoca la situacion actual, pot ser perquè és un tema que està clar. Totes en el seu camp han estat, com dic, molt interessants. Encara que pot ser que la mes vistosa i atrayent als assistents va ser la de l'Arquitecte Vicenç Guallart, acompanyant les seves paraules amb una petita presentacion d'alguns dels seus projectes, combinant sostenibilitat, auto suficiència, i alguna cosa que creo que tots els ponents implicitamente deixen entreveure. Cal aprendre del passat, bé per a no repetir-lo o, crec jo, per a recuperar certs aspectes que vam desestimar en el seu moment i que avui dia tinguessin la seva utilitat.
És aquest un aspecte que crec va passar una mica desapercebut. Innovar no tant sol és utilitzar el mes modern, l'ultima tecnologia o idees totalment noves sinó que, també pot ser recuperar una forma de fer. I tinc a la ment, per exemple, en el àmbit industrial la figura de l'aprenent, aquest treballador que entra a l'empresa a formar-se, ja no solament en la teoria sinó en la forma de posar-la en practica aprofitant l'experiència d'anys de les persones que ocupen labors similars. El innovador en aquest cas podria ser que no necessàriament haurien de ser joves recien titulats o en camí d'estar-lo sinó , que podríem estar parlant de treballadors adults que no van tenir aquesta formacion empirica. I aquesta formació donaría una nova eina per assolir una de les nostres debilitats com a societat industrial, la productivitat. Hem sigut capaços d'aumentar la producció pero no la productivitat.
En resum unas jornades plenas de idees, d'interrogants, però sobre tot hem vist les ganes i potencial que tenim encara per explotar per seguir endavant i fer-lo d'una manera molt millor que abans d'aquesta crisis.